El Jugador

Versió (molt) lliure de la novel·la de Dostoievski.

Aleksandra no ha vingut fins aquí per jugar. Aleksandra forma part de la comitiva que acompanya el president rus en la seva gira europea i ha quedat atrapada en una ciutat balneari a la frontera entre Bèlgica i Alemanya. Benvinguts a Roulettenburg, un balneari que de nit es transforma en un casino on totes les nacionalitats europees van a jugar-s’hi l’ànima. Gira la ruleta. Aleksandra està enamorada de Polina i no té on caure morta. Aleksandra vol que Polina l’estimi, si cal, cobrint-la amb monedes d’or. Gira i gira la ruleta. Aleksandra ha de patir per ser feliç. Aleksandra ha d’apostar-ho tot i perdre-ho tot per sentir-se afortunada. La ruleta frena, s’atura. Zero.

«Per què apostes, Aleksandra, si no tens ni un cèntim i detestes el joc?» «Nosaltres, els russos, us entenem; però vosaltres, europeus, sou massa limitats per entendre’ns: jugo per explorar la dimensió de l’abisme… Jugo per estimar la vida.»

“Amb una posada en escena contemporània i decadent (plena de xandalls i lluentons), uns intèrprets entregats i efectius i aquell humor cínic tan marca de la casa, El jugador és un muntatge modern, arriscat i brillant. No us el perdeu!”
Gema Moraleda – Teatre Barcelona

“Podem observar alguns dels trets diferencials del grup que comencen a ser ja també les seves millors qualitats: una estètica trencadora, una àgil posada en escena i un intent de transmetre de forma visual i emocional tota la intel·lectualitat de la història.”
Iván F. Mula – Teatre Barcelona

“Europa sencera està arruïnada. Però tant li fot… Això és Rulettenburg!”

Després de la mort de la seva primera esposa, Fiódor Dostoievski va iniciar el 1863 un viatge per Europa Occidental. Intentava seguir els passos de Polina Súslova, una jove russa amb qui mantenia una relació amorosa especialment complexa. A finals d’agost, Dostoievski va decidir aturar-se a la ciutat-balneari alemanya de Wiesbaden. Allí, per passar l’estona, va jugar-se unes quantes monedes a la taula de la ruleta del seu famós casino. En pocs minuts, aquelles monedes es van convertir en més de deu mil francs. Va ser durant aquell matí d’estiu quan l’escriptor va començar el seu camí cap a l’addicció al joc; una addicció que l’acompanyaria encara uns quants anys. El que l’autor trobava en aquesta entrega passional al joc no era tan l’afany de l’acumulació com el plaer que li provoca el risc, l’emoció de jugar-se el tot pel tot (ja fos en una aposta monetària o en una d’amorosa).
Tres anys després d’aquell viatge, Dostoievski va decidir escriure en una petita novel·la les seves experiències. No ho va fer només com a possible teràpia per expiar els seus fantasmes i certs sentiments de culpa i brutícia; també va decidir escriure El jugador en un temps rècord de vint-i-sis dies per tal de vendre els drets del nou text al seu editor i poder pagar els deutes monetaris que havia contret per culpa de la ruleta. Els diners… Sempre els diners.
A El jugador, Dostoievski carrega amb força contra la idea de l’Europa “culta” posant en boca del protagonista gran quantitat de comentaris xenòfobs que reforcen la idea que les elits de la vella Europa actuen únicament guiades pel càlcul, el cinisme i l’avarícia mentre amaguen aquestes detestables qualitats a través de l’aparent elegància de les seves formes i una cortesia freda i impostada.
És per això que el fascinant text de l’autor rus, concebut en un estat gairebé febril, es converteix, a la llum dels esdeveniments acutals, en un toc d’alerta sobre l’estat precari en què es troba el projecte europeu comunitari. Els ideals d’una Europa unida gràcies a l’herència cultural compartida i a uns valors transversals basats en l’humanisme han desaparegut per deixar tan sols unes estructures econòmiques que han convertit el projecte europeu en un pur acord mercantil entre les elits (i ja ni tan sols polítiques, sinó, més aviat, econòmiques). De nou, els diners… Sempre els diners.
Continuant amb la voluntat d’anteriors muntatges de recuperar grans textos literaris o teatrals que puguin donar-nos noves pistes per comprendre millor el punt d’inflexió en què ens trobem, els de la Companyia Ignífuga hem volgut fer-nos nostre el text de Dostoievski per, sense traïr-ne les seves reflexions de fons, convertir-lo en un espectacle àgil i apte per a tot tipus de públic.

El Jugador
Versió (molt) lliure de la novel·la de Dostoievski

Dramatúrgia: Albert Pijuan
Direcció: Pau Masaló
Interpretació: Eduard Autonell, Marina Congost, Júlia Rodón amb la col·laboració especial de Saskia Giró

Durada: 70 minuts
Espectacle en català

El Jugador es va estrenar al Teatre Tantarantana de Barcelona el 5 d’abril de 2017 dins de El Cicló (Cicle de companyies de teatre independents de Barcelona).

Fotografies d’Albert Elias ©

Fotografies d’Irena i Clara Visa ©

This is a unique website which will require a more modern browser to work!

Please upgrade today!

ÚS DE COOKIES

Aquest lloc web utilitza cookies per tal que vostè pugui tenir la millor experiència d'usuari. Si segueix navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les cookies i la nostra política de cookies (faci click a l'enllaç per a més informació).

ACCEPTAR